Rigui ton (pare) perquè vull

Realment se'ns ha tornat tan moll el cervell que qualsevol cosa que ens posen de forma insistent a les ràdios i televisions esdevé un gran èxit. De fet, sembla que amb un parell de mesos s'haja aconseguit introduir i fer triomfar el rigui-ton, això demostra com ben bé deia ahir un company que tot pot triomfar, no entre a criticar cap estil musical encara que aquest no siga del meu grat. Ja hi ha moviments ciutadans que s'oposen a la forta penetració del rigui-ton.

És més, aquest col·lega deia que si la cançó del "pluma gai" que està cantada en romanès pot esdevenir èxit de vendes, perquè no ho pot fer la cançó en català, llevat de les raons polítiques que implica. En l'actualitat tota mena de música pot convertir-se en el proper èxit a les llistes de vendes.

No obstant açò, tenim els programes p2p que salvant els inconvenients que a tothora ens mostren les discogràfiques ens permet descobrir i redescobrir músiques de tot el món i de tot l'espectre estilístic. L'accessibilitat que ens donen permet que nous grups tinguen una eina de promoció totalment de bades i que arriba a tothom de forma quasi inmediata. Us imagineu als escriptors fent anuncis contra les biblioteques: "si no furtes en el mercat perquè ho fas anant a una biblioteca".


Encara que açò semble un poupurri vull aprofitar aquest ambient musical per recordar que enguany fa deu anys que morí l'Ovidi, així em sume als grans esforços de les autoritats alcoianes i autonòmiques per donar a conèixer aquesta dada. Fins i tot, l'altre dia van fer un documental a la TVE irrisori en contraposició a l'ampla covertura de la televisió valenciana...

El millor homenatge que li podem donar és que les seues cançons eternes seguesquen escoltant-se, perquè vull!

Plovia aquell dia. Perquè vull!
Perquè tinc ganes que plogués!
Sortia ella de casa. Perquè vull!
Perquè tinc ganes que sortís!
Tenia jo un paraigua. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de tenir!
Vaig dir-li de tapar-la. Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'ajudar!
Va dir-me: "Encantada". Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'encantar!
Va arrapar-se a mi. Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'estimar!
Vam viure un món preciós. Perquè vull!
Perquè tinc ja ganes de viure'l!
Després vàrem parlar. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de parlar!
Vam volar pel món. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de volar!
Vam volar pel món nou. Perquè vull!
Perquè no m'agrada aquest!
I el vam veure millor. Perquè vull!
Perquè sé que és millor!
Vam menjar el més bo. Perquè vull!
Perquè sé que es pot menjar!
Van viure amb gent preciosa. Perquè vull!
Perquè estic tip de la contrària!
Tot era meravella. Perquè vull!
Perquè estic fart de fàstics!
Tot era de tothom. Perquè vull!
Perquè tot és de tots!
I acabe la cançó. Perquè vull!
Tot comença en un mateix!

Qualsevol dia impensat, us tornaré a emprenyar..., Ovidi Montllor.

La culpa és del foc?

A tothora escolte a les notícies que la culpa de la destrucció dels nostres boscos i d'altres a la Península és culpa del foc. Com deia el savi en el programa Dinamita del Tricicle: reflexionem-hi, reflexionem-hi!!! La culpa únicament i exclusiva es responsabilitat de l'home llevat de casos puntuals que d'ençà de l'antiguitat han existit i no per això han perjudicat a la riquesa natural de la terra.

Reflexionem-hi, ¿és casualitat que la gran majoria d'incendis es produesquen a zones properes a zones urbanitzades? Mec! No, perquè així es pot aprofitar per a seguir urbanitzant. És casualitat que les zones cremades siguen prop del nostre litoral? No, perquè així podem proporcionar més segones vivendes a gent que generalment no les necessita mentre altres no tenen ni una primera, que aprofite per recordar que és un (suposat) dret constitucional. És casualitat que després apareguen Terres Mítiques a pinades frondoses cremades amb premeditació? No... més d'un es fa ric gràcies a les desgràcies de la nostra mare terra.

Un altre punt, és l'alarma que pren la situació quan les flames assolen la ciutat, aleshores tothom es deixa portar per la llàstima, perdoneu que en aquest tema siga una miqueta cínic. Però la veritable llàstima es veure arbres que tenen més de dos-cents anys, els avantpassats dels quals tal volta portaven molts més centenars habitant eixes terres, cremats per la mà de l'home.

El principal error dels humans ha sigut sempre creure's per damunt de la resta, no som déus, reflexionem-hi, per favor, reflexionem-hi.


D'un nou incendi els cims s'abrandaran, Maragall Enllà.

Altres maneres de fer competència

Avui fa una setmana del rebuig per part del Parlament Europeu de les polèmiques patents al programari, uns dels col·lectius que més s’anava a veure afectat era el del programari lliure, amb important ressò a la comunitat linuxera. Aprofitant aquesta conjuntura volia proporcionar-vos una web força interessant que tracta el món Linux amb humor i sobretot utilitza la burla al rival en el sector. Aquesta ens proporciona les tires en català, també podeu visitar la web original molt més actualitzada o la versió en galego.

Aquí teniu algun exemple del bon treball que realitzen, graciós, veritat?

(feu clic a sobre per fer-les grans)

Hom pot consultar l’historial a la part de baix de la plana amb tires molt curioses i divertides, a veure quan vegem a la competència del sector utilitzar aquesta arma tan positiva de fer mercat, que açò sembla una autèntica selva plena de judicis i de competència deslleial.

Gràcies a e-SiLvEr per avisar-me d’aquesta divertida web i jo sé que als bojos dels còmics els agradarà (que en conec uns quants).

Antigament hom creia que el Sol girava al voltant de la Terra. Anònim.

Adéu a les Patents!!!(?)

El més curiós d'aquest tema tan punyent en l'actualitat és que no solament perjudicava a les PIMEs. Indirectament, perjudicava a quasi tothom, pel simple fet que el desenvolupament tecnològic estaria a mercé de les grans empreses i, per tant, podrien fer i desfer al seu antull.

Ens la volien clavar doblada una vegada més, ja n'hi ha prou! Si els grans "lobbys" empresarials fan pressió nosaltres en fem més si cap. Avui vora les 7 de la vesprada s'ha rebutjat al parlament europeu, sembla que la pressió popular ha tingut resultat. Iniciatives com "NO ePatents" han donat resultat:

De fet, la victòria ha sigut humiliant, 648 vots en contra front a tan sols 14 a favor, sembla que les aigües del riu restaran tranquil·les molt de temps (això esperem) ja que els qui proposaven aquesta directiva han afirmat que respectarien la decisió i no hi insistirien més, a veure si és veritat.

Moltes planes a la internet s'han fet ressó del tema, com ben bé explicava eD en aphönic, allí de segur que podreu trobar més informació i més enllaços d'interés sobre el tema.

Afònics de cridar, perllongada la sessió en permanent, Vidal Mem. 81

La millor terreta del mòn?

Per què direm això els valencians, en poquet de temps haurem de dir: "El millor asfaltet i urbanitzacions del mòn" o "Els millors campets de golf del mòn". Es curiós el que ens ha passat en els darrers 50 anys, d'estar en comunió amb la terra: conreant-la, treballant-la, respectant-la i vivint d'ella, em passat a aprofitar-nos-en d'ella: violar-la, exhaurir-la, menysprear-la, assecar-la, deforestar-la o maltractar-la. Tan lletja o tan malament s'havia portat amb nosaltres com per a disfressar "la millor terreta del mòn" amb el més cruent i solitari ciment o asfalt.

A aquest ritme no ens quedarà cap hortet, no m'imagine que passarà quan Túrquia, per exemple, entre en la Unió Europea i tots els qui venien aquí vagen a aquelles platges o als seus "futurs" camps de golf i urbanitzacions, aleshores què farem? ens menjarem els camps de golf? o conrearem als patis de les urbanitzacions? En 50 anys em passat d'ésser autosuficents a dependre d'un sector tan inestable com és el turisme de sol i platja (que li ho diguen a la costa assolada pel Tsunami amb pèrdues altíssimes en el percentatge de visitants).

Sabieu que el passat dissabte 18 de juny al diari Información d'Alacant hi havia 5 planes seguides sobre golf? I acontinuació, 2 més de vela. Intentaré dir-ho ben fort: Tan se me'n fot la vela com el golf, aneu a pastar fang!

Jo vull continuar vivint en la millor terreta del mòn i, vosaltres valencians?


De misteris i encant se vest la terra, Costa Poes

Un pont amb ales i una rambla humiliada

A un pont centari li han posat ales, a l'altre li ho volen llevar tot, fins i tot la vida i la rambla que hi transcorre per sota està condemnada a mort.

L'altre dia anava pel carrer i em va venir al cap una pregunta que ja es feia en Michael Moore al títol d'un dels seus llibres: "Ei! On s’ha ficat el meu país", jo em preguntava: "Ei! On s'ha ficat el meu poble". En aquests temps que corren tots haurien de fer-nos una pregunta semblant:

   Ei! on s'ha(n) ficat....
    el meu poble
    els meus fills
    els xiquets
    les bicicletes i les boletes (guà!)
    les pinades arran de la mar
    el nostre teatre
    la nostra televisió
    els nostres diaris
?

(us convide a afegir les vostres preguntes, comenceu per: Ei! on s'ha(n) ficat...).

Les escales de valors estan canviant? És més important l'asfalt que la terra, les videoconsoles que una passetjada en bici amb els amics i amigues, tenir un xalet arran de mar amb aire condicionat o tenir dunes paradisíaques i llargues pinades, veure una obra de teatre divertida o veure el Gran hermano, camps de golf per a uns pocs o escoles i transport públic de qualitat, és més important...

Crec que, efectivament, les escales de valors estan canviant i la nostra practicitat i l'ànsia pels diners estan barrant el pas a la imaginació, la cultura, les plantes, la terra, els animals i les persones. S'imposa un pont pràctic a un pont centenari, s'imposa una rambla plena de fums i trànsit a una rambla viva i verda, columna vertebral del nostre poble.

Dir que des que va començar tot aquest enrenou jo sabia que alguna cosa no estava bé, que massa coses no estaven bé, però sabia ben bé el que. Estem tan acostumants a les coses mal fetes que no tenim un bon detector, si estigueren acostumats a les coses ben fetes de segur que de seguida en haguerem posat alerta: Això està mal fet!

Gràcies a la xarrada organitzada per una colla del meu poble que he obert els ulls car els tenia mig clucs per les males costums.

Nós fom entre la rambla e'l reyal e la torre, Jaume I, Cròn. 282

Qüestió de símbols

He afegit uns adhesius d'eixos que habitualment enganxem al nostres cotxes. Com què està de moda jo no puc ser menys, tant de bo pugués posar-li al bloc una polsera d'aquestes per una bona causa però com què no té canell. El de 100% valencià vol dir que el bloc està fet per un valencià i escrita en català, no vull entrar en discussions absurdes. Si us agraden, entre d'altres, podeu trobar-los al rat-penat en la secció de multimèdia, a més n'hi ha la història (tocant la llegenda) del rat-penat i en Jaume I.

Amb açò de les enganxines podem trobar-nos situacions molt interessants, què passaria si:

• Vas nàixer a Catalunya.

• Vius al País Valencià.
  

• Passes l'estiu als Pirineus.

• Tens els teus estalvis a Andorra.
  

• I, els teus pares vivien al bosc
  

Força interessant, crec que sols és qüestió de símbols.

S'anell símbol de ma puresa, Aguiló Poes.

Això no té nom

Ahir una amiga meua va sofrir el que no desitge a cap persona, mentre estava al bar, una mala persona (per dir-li d'alguna forma sense utilitzar paraules malsonants) li va furtar el portàtil, que no tenia ni sis mesos i al qual duia el projecte de fi de carrera. Tant de bo, l'hagués vist algú..., quina mala persona, que ve a furtar al col·lectiu més modest, els estudiants. Si aquest malvat personatge hagués furtat una barra de pa per a donar de menjar a un fill famolenc se li podria perdonar, però el treball de mig curs amb projecte, pràctiques i més, no té perdó. La veritat, el mòn segurament està mal repartit però perquè les hòsties sempre les rebem els mateixos, açò cansa!

Un amich nostro tan estudiós com modest, Roq.

Les 3 setmanes i el pastor savi

Avui fa tres setmanes que treballe dia rere dia, es diu prompte però són vint-i-un dies seguides quasi sense descansar. La veritat és que ja estic cansat, gràcies a açò, ara comprenc a la gent que té estrés. El treball constant sense massa descans y amb pressió afegida (de vegades) ens porta ha estar irascible i massa sensibles amb l'entorn sobretot amb la gent que ens envolta. El problema és que si juntem a deu persones amb aquests "símptomes" a una mateixa habitació, com acabarien? Doncs si enlloc d'èsser deu persones són milions i enlloc d'estar a una habitació, estan tancades a un mòn que cada vegada va més de pressa, a què no podeu imaginar com acabarem?

La veritat és que avui m'han comptat un acudit que ve com anell a dit (avise, sóc gairebé el pitjor explicant acudits... però escrits tal volta no xD):

Això és un americà que es troba un pastor tombat a sota d'un àrbre, mentre les seues ovelles pasturant pel prat prop d'allí, i li diu al pastor:

• Què fa podria estar ordenyat les seues ovelles per obtenir-ne més benefici.

El pastor el mira estranyat, amb la qual cosa l'americà continua:

• No s'adona que podria guanyar més diners i comprar ordenyadores elèctriques i així obtenir més benefici.

El pastor s'estranya encara més. Segueix l'americà:

• Vostè podria aleshores montar una empresa de llet d'ovella i treure'n moltíssims beneficis.

El pastor no sap que dir. Finalment, diu l'americà:

• No se n'adona que podria contractar a empleats que ho feren tot i, llavors vostè dedicar-se a no fer res de res.

Al que el pastor respon:

• I que es creu que faig ara mateix...

Com diu el meu amic Josh, si vols no treballar, doncs no treballes, però ja! xD

D'ara endavant intentaré posar una frase d'algun escriptor important on s'utilitze alguna paraula que he emprat al meu missatge per tancar-lo amb un bon regust al paladar, avui tinc l'honor de posar-hi una del gran Ausiàs:

Per bé que tu iracible t'amostres, Ausiàs March

Pessigolles a les cames

Això és el que passa quan ixes de ta casa a les 9 del matí i tornes a les 11 de la nit després d'una llarga jornada de feina universitària. Si a això li unim que quan tornava m'he trobat de nou amb el problema que comentava ahir (bé, abans d'ahir), la cosa està molt malament... El que no entenc és com encara tinc forces per a escriure el meu missatge quasi-diari, coses de la vida. A més, jo tornava mig mort a l'autobús i al meu costat hi havia una xica vinga a menjar i s'escoltava una remor de rosegar creïlles - cric-cric - que entre que no m'ha deixat dormir (o almenys descansar), m'ha agafat gana, que era el que em faltava.

No obstant açò, de vegades em pregunte si els genis van fer els seus descobriments quan estaven cansats, perquè, no sé si sóc l'únic, però quan més cansat estàs (fins a cert punt), és quan se t'acuden les coses relativament més absurdes. De fet, gairebé tots els descobriments al principi són considerats absurds: els telèfons mòbils, els telèfons mòbils amb càmera de fotos digital, els telèfons mòbils amb càmera de fotos digital i pantalla amb 65.000 colors, els telèfons mòbils amb càmera de fotos digial i pantalla amb 65.000 colors i sons ultra-super reals, ... O pot ser encara segueixen sent invents absurds, almenys per a moltíssima gent, què no hi ha coses més importants que fer? quina manera de perdre el temps xDDD.

Atrapats a casa nostra?

De vegades escoltes companys de ciutats grans que les obres allí mai acaben, doncs sembla que el meu poble va camí de convertir-se en un "gran" ciutat. Per què dic açò? perquè cada vegada que vull arribar a ma casa he de consultar el mapa del tresor, quin carrer estarà tallat? sia com sia, això pareix que és incremental, ja que cada dia em queden menys possibilitats per arribar-hi. Això parlant-ne d'anar a peu, el pitjor és intentar eixir o entrar amb el cotxe. El més curiós és que a l'estiu el meu poble perd la gran majoria de la població i el meu barri, ni parlar-ne. Ara, jo em pregunte, per què no tallar carrers a l'estiu? i em responc: perquè si ho fem a l'estiu no ho veuria tothom...

Què anem a fer!, de vegades pense que ens queixem per vici. Tanmateix, és millor intentar destorbar al menor nombre de gent possible.

Aquest deu ser l'any del Floquet de neu

Pel que sembla l'oratge s'ha proposat que fins que no agafe un refredat no deixarà de fer fred. M'explique, sempre a l'hivern agafe un parell de refredats i/o grip, però com que enguany encara no n'he agafat cap, la deessa del fred s'estarà per aquí fins que calga, així que aneu enviant-me virus (que no siguen informàtics) per a què s'acabe l'hivern.

Enveja?

Doncs sembla que sí, encara que feia temps que havia pensat de fer el meu propi bloc portat per la moda, no m'hi havia decidit fins que em va vencer l'enveja de veure a meua xicona amb el seu propi bloc.

Encara que ben bé no sé que posaré aquí, però és clar que ja anirà sorgint l'inspiració. Sense més dilatació... ummmm... açò mateix!