Pessigolles a les cames

Això és el que passa quan ixes de ta casa a les 9 del matí i tornes a les 11 de la nit després d'una llarga jornada de feina universitària. Si a això li unim que quan tornava m'he trobat de nou amb el problema que comentava ahir (bé, abans d'ahir), la cosa està molt malament... El que no entenc és com encara tinc forces per a escriure el meu missatge quasi-diari, coses de la vida. A més, jo tornava mig mort a l'autobús i al meu costat hi havia una xica vinga a menjar i s'escoltava una remor de rosegar creïlles - cric-cric - que entre que no m'ha deixat dormir (o almenys descansar), m'ha agafat gana, que era el que em faltava.

No obstant açò, de vegades em pregunte si els genis van fer els seus descobriments quan estaven cansats, perquè, no sé si sóc l'únic, però quan més cansat estàs (fins a cert punt), és quan se t'acuden les coses relativament més absurdes. De fet, gairebé tots els descobriments al principi són considerats absurds: els telèfons mòbils, els telèfons mòbils amb càmera de fotos digital, els telèfons mòbils amb càmera de fotos digital i pantalla amb 65.000 colors, els telèfons mòbils amb càmera de fotos digial i pantalla amb 65.000 colors i sons ultra-super reals, ... O pot ser encara segueixen sent invents absurds, almenys per a moltíssima gent, què no hi ha coses més importants que fer? quina manera de perdre el temps xDDD.