Les 3 setmanes i el pastor savi

Avui fa tres setmanes que treballe dia rere dia, es diu prompte però són vint-i-un dies seguides quasi sense descansar. La veritat és que ja estic cansat, gràcies a açò, ara comprenc a la gent que té estrés. El treball constant sense massa descans y amb pressió afegida (de vegades) ens porta ha estar irascible i massa sensibles amb l'entorn sobretot amb la gent que ens envolta. El problema és que si juntem a deu persones amb aquests "símptomes" a una mateixa habitació, com acabarien? Doncs si enlloc d'èsser deu persones són milions i enlloc d'estar a una habitació, estan tancades a un mòn que cada vegada va més de pressa, a què no podeu imaginar com acabarem?

La veritat és que avui m'han comptat un acudit que ve com anell a dit (avise, sóc gairebé el pitjor explicant acudits... però escrits tal volta no xD):

Això és un americà que es troba un pastor tombat a sota d'un àrbre, mentre les seues ovelles pasturant pel prat prop d'allí, i li diu al pastor:

• Què fa podria estar ordenyat les seues ovelles per obtenir-ne més benefici.

El pastor el mira estranyat, amb la qual cosa l'americà continua:

• No s'adona que podria guanyar més diners i comprar ordenyadores elèctriques i així obtenir més benefici.

El pastor s'estranya encara més. Segueix l'americà:

• Vostè podria aleshores montar una empresa de llet d'ovella i treure'n moltíssims beneficis.

El pastor no sap que dir. Finalment, diu l'americà:

• No se n'adona que podria contractar a empleats que ho feren tot i, llavors vostè dedicar-se a no fer res de res.

Al que el pastor respon:

• I que es creu que faig ara mateix...

Com diu el meu amic Josh, si vols no treballar, doncs no treballes, però ja! xD

D'ara endavant intentaré posar una frase d'algun escriptor important on s'utilitze alguna paraula que he emprat al meu missatge per tancar-lo amb un bon regust al paladar, avui tinc l'honor de posar-hi una del gran Ausiàs:

Per bé que tu iracible t'amostres, Ausiàs March