Qüestió de símbols

He afegit uns adhesius d'eixos que habitualment enganxem al nostres cotxes. Com què està de moda jo no puc ser menys, tant de bo pugués posar-li al bloc una polsera d'aquestes per una bona causa però com què no té canell. El de 100% valencià vol dir que el bloc està fet per un valencià i escrita en català, no vull entrar en discussions absurdes. Si us agraden, entre d'altres, podeu trobar-los al rat-penat en la secció de multimèdia, a més n'hi ha la història (tocant la llegenda) del rat-penat i en Jaume I.

Amb açò de les enganxines podem trobar-nos situacions molt interessants, què passaria si:

• Vas nàixer a Catalunya.

• Vius al País Valencià.
  

• Passes l'estiu als Pirineus.

• Tens els teus estalvis a Andorra.
  

• I, els teus pares vivien al bosc
  

Força interessant, crec que sols és qüestió de símbols.

S'anell símbol de ma puresa, Aguiló Poes.

Això no té nom

Ahir una amiga meua va sofrir el que no desitge a cap persona, mentre estava al bar, una mala persona (per dir-li d'alguna forma sense utilitzar paraules malsonants) li va furtar el portàtil, que no tenia ni sis mesos i al qual duia el projecte de fi de carrera. Tant de bo, l'hagués vist algú..., quina mala persona, que ve a furtar al col·lectiu més modest, els estudiants. Si aquest malvat personatge hagués furtat una barra de pa per a donar de menjar a un fill famolenc se li podria perdonar, però el treball de mig curs amb projecte, pràctiques i més, no té perdó. La veritat, el mòn segurament està mal repartit però perquè les hòsties sempre les rebem els mateixos, açò cansa!

Un amich nostro tan estudiós com modest, Roq.

Les 3 setmanes i el pastor savi

Avui fa tres setmanes que treballe dia rere dia, es diu prompte però són vint-i-un dies seguides quasi sense descansar. La veritat és que ja estic cansat, gràcies a açò, ara comprenc a la gent que té estrés. El treball constant sense massa descans y amb pressió afegida (de vegades) ens porta ha estar irascible i massa sensibles amb l'entorn sobretot amb la gent que ens envolta. El problema és que si juntem a deu persones amb aquests "símptomes" a una mateixa habitació, com acabarien? Doncs si enlloc d'èsser deu persones són milions i enlloc d'estar a una habitació, estan tancades a un mòn que cada vegada va més de pressa, a què no podeu imaginar com acabarem?

La veritat és que avui m'han comptat un acudit que ve com anell a dit (avise, sóc gairebé el pitjor explicant acudits... però escrits tal volta no xD):

Això és un americà que es troba un pastor tombat a sota d'un àrbre, mentre les seues ovelles pasturant pel prat prop d'allí, i li diu al pastor:

• Què fa podria estar ordenyat les seues ovelles per obtenir-ne més benefici.

El pastor el mira estranyat, amb la qual cosa l'americà continua:

• No s'adona que podria guanyar més diners i comprar ordenyadores elèctriques i així obtenir més benefici.

El pastor s'estranya encara més. Segueix l'americà:

• Vostè podria aleshores montar una empresa de llet d'ovella i treure'n moltíssims beneficis.

El pastor no sap que dir. Finalment, diu l'americà:

• No se n'adona que podria contractar a empleats que ho feren tot i, llavors vostè dedicar-se a no fer res de res.

Al que el pastor respon:

• I que es creu que faig ara mateix...

Com diu el meu amic Josh, si vols no treballar, doncs no treballes, però ja! xD

D'ara endavant intentaré posar una frase d'algun escriptor important on s'utilitze alguna paraula que he emprat al meu missatge per tancar-lo amb un bon regust al paladar, avui tinc l'honor de posar-hi una del gran Ausiàs:

Per bé que tu iracible t'amostres, Ausiàs March

Pessigolles a les cames

Això és el que passa quan ixes de ta casa a les 9 del matí i tornes a les 11 de la nit després d'una llarga jornada de feina universitària. Si a això li unim que quan tornava m'he trobat de nou amb el problema que comentava ahir (bé, abans d'ahir), la cosa està molt malament... El que no entenc és com encara tinc forces per a escriure el meu missatge quasi-diari, coses de la vida. A més, jo tornava mig mort a l'autobús i al meu costat hi havia una xica vinga a menjar i s'escoltava una remor de rosegar creïlles - cric-cric - que entre que no m'ha deixat dormir (o almenys descansar), m'ha agafat gana, que era el que em faltava.

No obstant açò, de vegades em pregunte si els genis van fer els seus descobriments quan estaven cansats, perquè, no sé si sóc l'únic, però quan més cansat estàs (fins a cert punt), és quan se t'acuden les coses relativament més absurdes. De fet, gairebé tots els descobriments al principi són considerats absurds: els telèfons mòbils, els telèfons mòbils amb càmera de fotos digital, els telèfons mòbils amb càmera de fotos digital i pantalla amb 65.000 colors, els telèfons mòbils amb càmera de fotos digial i pantalla amb 65.000 colors i sons ultra-super reals, ... O pot ser encara segueixen sent invents absurds, almenys per a moltíssima gent, què no hi ha coses més importants que fer? quina manera de perdre el temps xDDD.

Atrapats a casa nostra?

De vegades escoltes companys de ciutats grans que les obres allí mai acaben, doncs sembla que el meu poble va camí de convertir-se en un "gran" ciutat. Per què dic açò? perquè cada vegada que vull arribar a ma casa he de consultar el mapa del tresor, quin carrer estarà tallat? sia com sia, això pareix que és incremental, ja que cada dia em queden menys possibilitats per arribar-hi. Això parlant-ne d'anar a peu, el pitjor és intentar eixir o entrar amb el cotxe. El més curiós és que a l'estiu el meu poble perd la gran majoria de la població i el meu barri, ni parlar-ne. Ara, jo em pregunte, per què no tallar carrers a l'estiu? i em responc: perquè si ho fem a l'estiu no ho veuria tothom...

Què anem a fer!, de vegades pense que ens queixem per vici. Tanmateix, és millor intentar destorbar al menor nombre de gent possible.

Aquest deu ser l'any del Floquet de neu

Pel que sembla l'oratge s'ha proposat que fins que no agafe un refredat no deixarà de fer fred. M'explique, sempre a l'hivern agafe un parell de refredats i/o grip, però com que enguany encara no n'he agafat cap, la deessa del fred s'estarà per aquí fins que calga, així que aneu enviant-me virus (que no siguen informàtics) per a què s'acabe l'hivern.

Enveja?

Doncs sembla que sí, encara que feia temps que havia pensat de fer el meu propi bloc portat per la moda, no m'hi havia decidit fins que em va vencer l'enveja de veure a meua xicona amb el seu propi bloc.

Encara que ben bé no sé que posaré aquí, però és clar que ja anirà sorgint l'inspiració. Sense més dilatació... ummmm... açò mateix!